La Generalitat de Catalunya ha adquirit pel MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) un baix relleu d’Alfons V d’Aragó, IV de Barcelona, anomenat el Magnànim, caracteritzat per haver instal·lat la Cort a Nàpols i assegurar aquests territoris sota el seu domini.
Table of Contents
Autoria de l’obra
El retrat s’atribueix a Isaia da Pisa. Aquest artista està documentat a Nàpols i Roma entre 1447 i 1464. Es tracta d’un artista educat amb Donatello, integrat al taller napolità de Pisanello (autor d’alguns retrats de el mateix monarca) i que també va treballar en diferents empreses artístiques relacionades amb la cort de Nàpols.
S’ampliaria així les poques escultures italianes del Quattrocento que han arribat fins als nostres dies a Catalunya o històricament procedents de col·leccions catalanes, i encara menys de relacionades amb el regnat d’Alfons V el Magnànim en la seva etapa com a rei de Nàpols (1442-1458).
La procedència del retrat
La ubicació original de l’obra sembla ser el Monestir de Poblet, panteó dels Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona, on el mateix Alfons està enterrat. Es veu que l’obra formaria part de la col·lecció d’Enrique Folch de Cardona, qui va ser virrei de Catalunya, i la família, de la més alta noblesa catalana, sempre ha estat enllaçada als Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona. De fet va ser el seu fill Pere Antoni Ramon Folch de Cardona qui va obtenir els permisos (al voltant de 1665) per traslladar les restes d’Alfons V des del Regne de Nàpols fins al Monestir de Poblet, on va donar a més una gran col·lecció artística que havia reunit en la seva dècada a Nàpols i una extensa i singular biblioteca personal (aproximadament d’uns 3.600 volums). No en va, ell mateix està també allí enterrat, en les tombes dels Ducs de Sogorb i de Cardona (títols que posseïa el seu pare i va heretar el seu germà).
El Monestir de Poblet, fundat aln 1149 pel Comte Ramon Berenguer IV, i declarat panteó reial i nobiliari al 1340 pel Rei Pere el Ceremoniós.
Tornant a l’obra, s’intueix que en aquest moment va arribar a Poblet i allí va estar fins que va succeir el que a tantíssim patrimoni de la nostra història: «en una data indeterminada va passar a mans privades» (vegeu les tombes dels Comtes d’Urgell) … fins que ara per 150.000 € ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya, preu que segons els experts podria ser la meitat que s’obtindria a l’estranger.
4 Barras 1
Línea Aragón 22
Veure tots els dissenysObras similars
Entre els millors exemples d’escultura de l’Quattrocento italià que també es mantingui a Catalunya, trobem: un portapau metàl·lic atribuït a Donatello, conservat al Museu de la Catedral de Girona; un medalló de marbre amb el perfil d’Alfons V el Magnànim que havia estat al monestir de Poblet (ara al Museu Arqueològic de Madrid), atribuït a Francesco Laurana (també s’ha parlat d’altres escultors actius a l’arc triomfal de l’Castelnuovo de Nàpols, com Pietro da Milano); un exvot d’Alfons V el Magnànim, en marbre, atribuït a al taller o seguidor de Pisanello, actualment dins de la col·lecció de Ramon Mascort, o un relleu amb l’epifania en ceràmica vidriada que es troba al monestir de Pedralbes, atribuït a al taller de els Della Robbia.
