Tots vam poder veure com a l’Abadia de Westminster lluïen 17 escuts heràldics a l’altar. Per descomptat, el primer que crida l’atenció a l’ull ibèric són els escuts més familiars. I a priori ressalta l’escut amb les quatre barres de la Casa d’Aragó o del Casal de Barcelona i un escut escacat que sembla que és el dels Comtes d’Urgell, a més s’hi veu algun lleó rampant que, encara que no és dels nostres, ha estat rellevant per a la història dels Regnes Hispans, especialment per a Aragó i Catalunya. Vegem-ho:
L’escut de quatre barres d’Aragó i Barcelona a la abadia de Westminster
Durant el funeral d’Isabel II es veia clarament l’escut quadribarrat, però quin n’és l’origen? Realment està tan emparentada la Casa d’Aragó i Barcelona amb la Casa Reial Anglesa? Doncs aquest escut d’armes correspon a Ramón Berenguer V de Provença, l’últim Comte procedent de la Casa d’Aragó i Barcelona.
I des de quan la Corona d’Aragó ha influït a Provença?
Doncs va ser el Comte de Barcelona Ramon Berenguer III el Gran el primer (de la Casa) a adquirir el Comtat de Provença (juntament amb el Comtat de Gévaudan i el vescomtat de Millau) pel seu matrimoni amb Dolça de Provença el 1112.
Ramon Berenguer III i Dolça de Provença eren ni més ni menys que els rebesavis del nostre protagonista (Ramon Berenguer V de Provença), qui va heretar el comtat del seu pare Alfons II de Provença, que el va heretar del seu pare Alfons II el Cast d’Aragó, qui també ho heretà del seu pare, el Comte Ramon Berenguer IV de Barcelona (fill de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença).
Tot i això, les quatre barres desapareixerien de Provença amb el comte següent, Carles I d’Anjou, per haver casat amb la filla de Ramon Berenguer V: Beatriu de Provença. Carles I d’Anjou seria precisament el futur i gran arxienemic de la Corona d’Aragó i son Rei, Pere III el Gran. Carles podria haver aconseguit (i ho va intentar per tots els mitjans) destruir-la i trepitjar-la amb els seus immensos exèrcits emparats per França i el Papa, si no hagués estat per la potència naval catalanoaragonesa al comandament de l’almirall calabrès Roger de Llúria (o Lauria o Loria) juntament amb altres herois menys coneguts com Ramon Marquet i de Rubí o Berenguer Mallol.
Però tornant a l’assumpte de l’article, com ha arribat la quadribarrada a l’abadia de Westminster? Doncs per la filla de Ramon Berenguer V de Provença que va tenir amb Beatriu de Savoia: la infanta Leonor de Provença, que es va casar amb el Rei Enric III d’Anglaterra, que inicia la Casa de Lancaster.
L’escut d’Urgell a la Abadia de Westminster
Encara que pel que es podia veure, realment sembla l’escut escacat dels Comtes d’Urgell, la veritat és que correspon a l’escut de John de Warenne, IV comte de Surrey, i té un escut molt similar a Urgell, però en comptes de color negre i groc, fa servir el color blau i groc, per la qual cosa no és fàcil distingir-los a l’altar d’Elisabeth II a l’abadia de Westminster.
John Warenne fou un noble de vital importància per Enric III, i precisament viatjà a Castella pel casament del fill del rei Enric III: Eduard I amb Leonor de Castella.
Coneix els nostres productes històrics 👇
Aragón Cubista 1 14
4 Barras 1
Condado de Urgel 6
I aquest cavall rampant sobre fons vermell al funeral de Isabel II?
Aquest escut no correspon a cap armes aragoneses, catalanes, castellanes, ni cap altre regne hispà. Aquest lleó correspon a Simó IV de Monfort, i aquest francès (o anglofrancès) tindria el mateix nivell d’arxienemistat amb la Corona d’Aragó que Carles I d’Anjou, però 100 anys abans.
Va liderar la Croada Albigense, en què es va declarar heretgia als càtars, ubicats a Occitània. El Rei Pere II d’Aragó, juntament amb els seus vassalls, els comtes de Foix, Cominges, Tolosa i altres senyorius occitans van acudir en defensa dels declarats heretges tractant així també de refermar els territoris per sobre dels Pirineus que orbitaven sota la Corona d’Aragó. Però la victòria va caure del costat francès, moriria a més el Rei d’Aragó i posaria punt final a les pretensions (que per dret) tenia Pere II el Catòlic sobre el nord dels Pirineus.
La resta d’escuts a la Abadia de Westminster
Dels 17 escuts, hem aclarat 3 d’ells. Els 14 restants corresponen a les següents armas:
Rei Enric III d’Anglaterra: ReI d’Anglaterra, senyor d’Irlanda y Duc d’Aquitania entre 1216 i 1272. Marido de Leonor de Provenza, hija de Ramón Berenguer V de Provenza, de la Casa de Aragón.
Ricard de Clare: Conegut com ‘Arc Fort’, fou II Comte de Pembroke, Lord de Leinster y Justícia d’Irlanda entre 1148 i 1176.
Emperador Frederic II: Rei de Sicília, Jerusalem y Emperador del Sacre Imperi Romà Germánic entre 1212 i 1250. El seu primer matrimoni fou amb Constança d’Aragó (filla d’Alfonso II), i la seva neta és (també) Constança de Aragó i de Sicília, muller del Rei Pere III el Gran d’Aragó, qui recuperaria la illa de Sicília per a la seva muller del invasor francès Carles d’Anjou. Aquesta mateixa àliga, encara que sobre fons blanc, és el motiu de que aparegui als escuts d’Aragó i dels Reis Catòlics.
Roger Bigod: IV Comte de Norfolk i mariscal d’Anglaterra entre 1209 I 1270.
Ramón Berenguer V: Comte de Provença, cosí germà de Jaume I d’Aragó el Conqueridor. Últim comte de Provença de la Casa d’Aragó i Barcelona.
Simó IV de Monfort: Senyor de Montfort-L’Amaury, V Comte de Leicester, de Tolosa i bescomte de Béziers i Carcasona entre 1188 i 1218.
Sant Eduard el Confessor: Rei d’Anglaterra entre 1042 I 166.
Roger de Quincy: II Comte de Winchester entre 1195 i 1264.
Enric de Lacy: Comte de Lincoln, baró de Pontefract i de Halton, Senyor de Bowland y Condestable hereditari de Chester entre 1251 i 1311.
Comte de Hereford: Aquest escut correspon al llinatje creat per Enric de Bohun, Comte de Hereford entre 1176 i 1220.
Rei Lluís IX de França: Rei de França entre 1226 i 1270. Va ser fill de Blanca de Castella, i per tant, cosí germà de Ferràn III el Sant. I al igual que ell, tambè es coneix com Sant Lluís Rei.
Ricard de Cornualles: Segón fill del Rei Joan I d’Anglaterra, Comte de Cornualles, Poitou i Rei de Romans entre 1225 i 1272.
Ducat de Rothesay: Correspon al títol oficial que posseïen els hereus al tron d’Escòcia, l’utiliza en l’actualitat l’hereu al tron de Regne Unit, i el títol que preval quan aquest es troba en territori escocès.
