Més enllà de les obres de Sixena: Urgell

Comitatus Urgellensis

Massa se’n parla avui dia de l’espoli de les obres del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena, de la ‘franja de ponent’ o ‘Aragó orienta’ (o com el vulgueu dir, que tant fa). Per suposat no entraré a fer valoracions sobe qué és el que s’ha de fer o no amb aquestes obres donat que ja ha quedat clar que hi ha molts matisos de grisos a les entranyes d’aquest tema i que ni tot és blanc o negre, clar u obscur; i que cada obra te la seva historieta ‘pròpia’. Dit això, a l’estadi polític en canvi, si deixaria caure el pes de la crítica, doncs s’havia d’haver arribat a un acord per satisfer mínimament a ambdues parts, assumint els actes comesos a cada banda (per a bé o malament), en pro d’un projecte comú. Però com això és algo impensable, aquest tema s’ha tornat en l’estendard de la més baixa mena política, llançada com ossos a la societat per que s’esbudelli entre si. Sense obtenir solucions reals al llarg dels anys, barrejant novament la política amb la justícia, la cultura i l’art.

No es parlarà de cap d’aquestes obres en els següents articles, ni de cap que es trobi precisament ‘a prop’. Concretament se’n parlarà d’obres d’art que es troben a milers de kilòmetres del seu origen, però que no tenen la atenció mediàtica ni dels mitjans de comunicació, ni dels partits polítics, amb l’interès de recuperar, o al menys difondre (‘a bombo y platillo’) aquest patrimoni, i que curiosament gran part es trobava també a la zona fronteriza entre Aragó i Catalunya. En aquest primer article atacarem el patrimoni perdut corresponent als Comtes d’Urgell.


Ermengol VII

1120-1184 · Pertanyia a la primera dinastia del Casal d’Urgell, i va ser conegut com «el de València», va passar la major part de la seva vida amb Ferran II de Lleó, de qui va ser majordom. I encara que a la Gesta Comitatum Barcelonensis sen’s diu que va morir al 1184 prop de València, una veu experta com la de Antonio Ubieto considera probable que en realitat es referia a Valencia de Alcántara, a Cáceres.

Ubicació original: Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida).
Ubicació actual: Metropolitan Museum of Art de Nova York (USA).

Fou el fundador del monestir de Bellpuig de les Avellanes (Lleida), on foren enterrats i escollit panteó dels Comtes d’Urgell. Els elements del seu monument agrupa diferents estils, el que indica que podía estar destinat a diverses tombes. Encaixaria també amb les investigacions que es van fer a 1995 en les que es van confirmar que, encara que tradicionalment s’atribuïa el sepulcre a Ermengol VII, en realitat era de Ermengol X.

Ermengol IX

???? – 1243 · S’atribueix aquest sepulcre a Ermengol IX, únic Comte d’Urgell que va morir infant. Al menys des del segle XIX la efígie es trobava a la iglesia de Santa Maria de Castelló de Farfanya (Lleida). Es desconeix si anteriorment es trobava al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

Ubicació original: Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida).
Ubicació actual: Metropolitan Museum of Art de Nova York (USA).

Fou fill del primer Comte de la segona dinastia, els Comtes d’Urgell-Cabrera, però morí el mateix any que el seu pare Ponç IV de Cabrera i Urgell, sent el sucesor el germà de Ermengol IX, Àlvar I.

Álvar I Rodrigo de Cabrera i la seva muller Cecília de Foix

1239 – 1268 · Àlvar, qui heretà el comtat del seu germà al morir el mateix any que el seu pare, havia nascut a Burgos sota el nom de Rodrigo.

Álvar I Rodrigo de Cabrera y su mujer Cecilia de Foix

Ubicació original: Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida).
Ubicació actual: Metropolitan Museum of Art de Nova York (USA).

Tenia 4 anys quan heretà el comtat, i no va ser fins tenir 14 que va marxar de Burgos cap a Urgell, on es canviaria el nom de Rodrigo a Àlvar. En aquell mateix any, Jaume I el Conqueridor l’obligà a casar-se amb Constança de Montcada, però a Àlvar no li agradava, i al 1256 es tornà a casar amb Cecília de Foix. Aquest fet apaivagà una disputa territorial entre les families d’Urgell i de Foix, però per altra banda, aquest doble matrimoni va generar enfrontaments amb el Comte de Barcelona, obligant a exiliar-se a Foix un any abans de morir a la edat de 28 anys al 1268.

Ermengol X

1262 – 1314 · Fill d’Àlvar I i la seva segona muller, Cecília de Foix. Ermengol X va heretar el comtat a la edat de 14 anys, i aliat amb els Foix, va encarar-se al Rei Pere II el Gran, i encara que fos derrotat en el setge de Balaguer (1278), Ermengol X va ser restituït com a Comte d’Urgell, i es convertí en un inexorable company de Pere II, acompanyant-li en la expansió de la Corona a Sicilia o a Àfrica. Va mantenir la seva fidelitat també al seu fill Alfons II el Franc, i al fill d’aquest, Jaume II el Just.



Ubicació original: Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida).
Ubicació actual: Metropolitan Museum of Art de Nova York (USA).

Ermengol X va ser l’últim Comte de la segona dinastia d’Urgell (Cabrera-Urgell), al morir sense descendencia directa a Camporrells a 1314, on s’havia retirat en busca d’aire sa i on les aigües tenien fama de medicinals, donat a una malatia pulmonar que patia al igual que el seu pare. Va deixar com heredera dels seus comtats a la seva bes-neboda Teresa d’Entença, que donaria pas a la tercera dinastia, Urgell-Aragó.

Segell de Ermengol X d’Urgell

Va tenir un paper relevant pel monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, on va ser enterrat, doncs al 1303 va ver una ampliació, convertint-la d’església romànica a gótica.

Es reconeix la seva tomba pel seu desig d’enterrar-se a la capella del monestir amb cota de malla i armadura de plaques, encara que curiosament al 1282, Ermengol X s’havia promès a ell mateix enterrar-se a Poblet, inclòs desautoritzant-se a canviar d’opinió en el futur (tal i com finalment va ser).


Condado de Urgel 6

4 Barras 1

Línea Aragón 22


Les tombes de los Comtes d’ Urgell

Els Comtes d’Urgell formen part d’un important tros de la historia de Catalunya i Aragó. Neix el comtat (al igual que la resta) durant l’imperi Carolingi, i mantindran la seva fidelitat al Comte de Barcelona fins la seva desaparició al 1414, a la Revolta del Comte d’Urgell, amb la que Jaume II d’Urgell intentà fer-se amb el tron de la Corona després de que Ferrán I d’Antequera ja havia estat elegit Rei en el Compromís de Casp (1412).

Situacion del Condado de Urgel
Orientativa situació i extensió del Comtat d’ Urgell

El principal panteó familiar es troba (o es trobava) al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Lleida) i al llarg de la història ha sofert 3 episodis que ben poc han ajudat: La Guerra de Successió (1700-1714), la Guerra de la Independència (1808-18014) i per últim, la desamortització de Mendizábal (1837). A principis del segle XX els sepulcres van ser adquirits per un banquer de Lleida, i seguiren canviant d’amos, fins arribar a mans americanes, on es troben exposats avui, al Metropolitan Museum of art de Nova York

Artículos recomendados

[instagram-feed]