Es creu, sense una documentació fefaent, que les flors ‘modernistes’ dels panots de Barcelona s’inspiren en la flor de l’entrada de la Casa Amatller d’l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch situada la Mansana de la Discòrdia. Les flors representarien les flors d’un ametller en honor a l’cognom del xocolater propietari de l’edifici.
Troba la teva samarreta amb història
4 Barras 1
Linea Barcelona 16
Però la veritat és que no és més que una conjectura que podríem fer també a dia d’avui (vista la similitud de ambdos dissenys), a més a l’any 2013, després de la rehabilitació del paviment de la Casa Amatller, es va descobrir que ni tan sols era el mateix material, sinó que cada flor d’ ‘ametller’ està cisellada una a una en cada bloc de pedra de Montjuïc.
 |  |
🗿 L’origen del panot 🗿
Pavimentar les voreres de l’Eixample es va tornar una necessitat obligatòria donat el descontrol que es donava, ja que cada façana havia de pavimentar els seus 2,5 metres (o el que li toquessin) amb un material proporcionat per l’ajuntament, però com era d’esperar, tothom feia el que volia i acabava sent un desastre provocant grans fangars després de les pluges, guanyant-se el sobrenom de «Can Fanga». I la incipient burgesia barcelonina no estava com perquè se’ls embrutin les seves sabates, i molt menys les precioses façanes que s’estaven aixecant, de manera que l’ajuntament va licitar 10.000m2 de paviment en llosetes, que alguns veïns ja havien utilitzat pel seu compte propi, el famós «panot«, fabricat de ciment hidràulic, resistent i compacte, produït amb els mateixos motlles de les rajoles domèstiques donant opció a la creació de formes i textures.
5 van ser els dissenys responsables de moquetar Barcelona, sent un d’ells la famosa flor. Els 4 restants, alguns ja difícils de veure, van ser la extendidísima i homogènia pastilla de 4 blocs, els cercles concèntrics, la calavera i els 4 cercles:
La primera documentació que es té sobre una vorera pavimentada amb panots a Barcelona és a la Ronda Sant Pere nº8 davant de Escofet 1894, firma que guanyaria l’adjudicació de 1907 i que a dia d’avui segueix tan present amb els seus materials d’urbanització.
 |  |
Suïssa
Finalment, cal destacar el metre quadrat de paviment barceloní que decora el Museu Olímpic de Lausanne (Suïssa), ja que precisament el paviment era de la Vila Olímpica de Barcelona’92 (sent atorgat al museu en 1996).
