Les Olimpíades de Barcelona 1992 no només van ser una fita a la història de l’esport, sinó que també van deixar una marca inesborrable al món del màrqueting i la promoció combinat amb l’art, gràcies a la seva encantadora mascota, Cobi. Aquest carismàtic gos pastor dels pirineus catalans es va convertir en un símbol icònic de l’esdeveniment i va deixar una empremta duradora a la memòria de milions de persones a tot el món.
El Origen de Cobi
Creat pel dissenyador Javier Mariscal, Cobi va ser presentat el 1988 com la mascota oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. El seu disseny únic i colorit va capturar l’atenció immediatament, però el que realment va fer que Cobi es destaqués va ser la seva capacitat per transmetre l’alegria i l’energia de l’esperit olímpic. Mariscal va aconseguir plasmar l’essència de la cultura catalana i la diversió en un personatge que va transcendir les barreres del llenguatge.
Curiosament, el seu nom es basa en les sigles del Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (COOB).
Cobi durant les Olimpiades del 92
La imatge de Cobi es va utilitzar per decorar les instal·lacions olímpiques, des d’estadis fins a parcs i places. Això va crear un ambient festiu i olímpic a tota la ciutat, cosa que va contribuir a la immersió de la població i els visitants en l’esperit dels Jocs. Cadascun dels esports de la competició olímpica estava representat per un Cobi executant aquest esport com es mostra al cartell:
El Llegat de Cobi
Tot i que els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 ja són història, el llegat de Cobi perdura. La seva imatge continua sent utilitzada en la cultura pop, en esdeveniments retro i la seva figura vintage s’ha convertit en objecte de nostàlgia tant per als que van viure aquests emocionants dies com per als que volen haver-ho viscut, causant la famosa ‘anemoia‘ (sentir nostàlgia d’allò que no has viscut). A més, l’estratègia de màrqueting darrere de Cobi ha estat un precedent per a futures mascotes olímpiques, destacant la importància de crear personatges que no només siguin visualment atractius, sinó també culturalment rellevants.
