Qui són les 6 dones que nomenaran 6 espais de Barcelona?

6 són els noms que batejaran, o rebatejaran, a diferents espais de Barcelona. Amb un predomini al reconeixement en el camp de la educació i pedagogia, veiem que van fer aquests sis personatges per merèixer el mèrit de formar part del nomenclàtor de Barcelona.

Tabla de contenidos

👩‍🏫 Dolors Batlle i Sunyer 👩‍🏫

📍1892. Agullana (Girona).
Mestra, filla del també mestre Joan Batlle i París. Exercí de professora a Banyoles i a Barcelona, a l’escola unitària de la plaça Comas, al barri de les Corts, on es troba el carrer.
Formà part de l’equipo de pedagogs que renovaren els esquemes educatius de Catalunya abans de la guerra incivil. Va treballar també junt amb Josep Barceló i Matas en el centre Lluís Vives de Sants.
Dolors Batlle va sufrir sancions i depuracions a partir de 1939. I va haver d’estar dos anys fora de la província a Sant Carles de la Ràpita. Per últim, es va jubilar a l’escola unitària del carrer Princesa, al Born. Fou enterrada per voluntat pròpia a Llers (Alt Empordà, Girona).

👋 Desapareix: Enric Bargés i Pombo

El nom que desapareix correspon a un militar, senador i capità general de Catalunya durant el regnat d’ Alfons XIII. Va combatre a la guerra d’Àfrica, la tercera guerra carlina i a Cuba.
Com a capità general de Catalunya, va decretar l’estat de guerra a la província de Barcelona per reprimir la vaga general de 1902.

✒ Ana Maria Matute ✒

📍1925. Barcelona.
Novelista 😊 i membre de la Real Academia Española. Amb una carrera plena de premis i reconeixements, al 2010 va obtenir el Premi Miguel de Cervantes. A la seva temàtica i estil, predomina una mentalitat de posguerra, on «l’alienació, hipocresia, desmoralització i la malícia» hi són molt presents als seus personatges.

Es considera la seva obra magna la trilogia de Els Mercaders, que encara que es poden llegir de forma independent pels seus arguments, comparteix els personatges: Matia, Borja i Manuel.

los mercaderes — Veure oferta de Los Mercaderes (tapa blanda o digital) 👆

👋 Desapareix: Ramiro de Maetzu

Assagista, novel·lista, poeta, crític literari i també (motivant el seu desterrament …) teòric polític. Si bé va tenir una activíssima vida, gens fàcil, plena de viatges, i amb una marcada evolució del seu pensament, que tot i que sempre manté la idea de restaurar una Espanya en declivi (partim de la pessimista generació del 98), va des l’esquerra revolucionària fins a la dreta més tradicionalista. I entrant en la seva última etapa (prèvia a la guerra incivil) i quan podem suposar que la tensió i polarització de pensament era total, els seus escrits eren ja d’allò més radical, menyspreant a races inferiors, admirant a Adolf Hitler i el seu antisemitisme. No obstant això s’ha de destacar que la seva mort va ser per afusellament al cementiri d’Aravaca sense cap tipus de judici previ després de l’aixecament al 36.

📰 Margarita Rivière 📰

📍1944. Barcelona.
De les primeres en exercir el periodisme a España, activa i més que prolífica, a més d’escriptora. Fou membre fundacional de El Periódico de Catalunya al 1978.

Va treballar en Marie Claire, Dossier Mundo, Diario de Barcelona i va ser cap de la secció Cultura de El Periódico de Catalunya fins a 1984. De l’88 a l’92 va ser directora de l’agència EFE a Catalunya.

Al seu primer llibre no li va faltar polèmica, ja que va ser el primer manual d’anticonceptius que hi va haver a Espanya, escrit juntament amb el ginecòleg Santiago Dexeus en 1977. En aquella època el codi penal (encara) penava la divulgació dels anticonceptius.

Va crear la revista Que leer, dirigí programes de televisió, va redactar discursos i guions, destacant el de l’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92

Al 2015, va publicar abans de morir, la seva última novel·la «Clave K», escrita 15 anys abans, sobre la relació entre poders a Catalunya. Pura sàtira al poder.

👋 Desapareix: Cristallerias Planell

Fa referència a una antiga fàbrica d’aquest mateix nom fundada per Leopoldo Planell i Porqueres, dedicada al vidre artístic aconseguint gran fama a nivell europeu. Va tancar el 1957, 4 anys després de la mort del fundador.

👩‍⚕️ Concepción Aleixandre Ballester 👩‍⚕️

📍 1862. València.
Mèdica, mestra, ginecòloga, inventora, activista, feminista, sufragista i científica. Va estudiar a la Facultat de Medicina de València, al costat de 500 estudiants (homes) i altres 2 dones, Manuela Solís, i Sinesia Pujalte Martínez (qui va abandonar la carrera en cinquè any). Tant Concepció com Manuela es van graduar en 1889. I és que ⚠ NO VA SER FINS 1910 ⚠ que es va permetre a Espanya l’accés de dones a la universitat en igualtat de condicions per ordre reial d’Alfonso XIII.

La seva obra és extensa i valuosa, i es centra principalment en ginecologia, va patentar instruments ginecològics, va divulgar sobre l’educació en la higiene femenina, va gestionar la secció dedicada a «salut de les dones» a la revista La Medicina Social Espanyola, a més de donar múltiples xerrades, conferències i mítings.

👩‍🏫 Elisa Moragas 👩‍🏫

📍 1927. Barcelona.
Mestra i directora d’escola, impulsora de l’educació lliure i de recuperar l’escola catalana.
El 1972 va crear l’Escola Nabi a Vallvidrera (Barcelona) inspirada en el mètode Freinet (del francès Célestin Freinet) fet que no va ser ben rebut durant aquestes ultimes etapes de franquisme. Practicava un model educatiu que es movia entre «el rigor noucentisme i la Revolució de el Maig de l’any 1968».

El carrer al seu nom correspondria a la de l’Escola Nabi que ella mateixa va fundar, i si bé és cert que les famílies i el barri s’identifica més amb aquest nom que amb l’anterior (Carrer dels Reis Catòlics), sembla una mica agosarat atribuir aquest canvi a la feminització del nomenclàtor dels carrers de Barcelona, quan ja sabem que els Reis Catòlics no van ser dos homes, i precisament el paper d’Isabel I de Castella és també un referent màxim dins de les dones en la història.

👩‍🏫 Anna Domènech Campoy 👩‍🏫

📍 1951. Barcelona.
Educadora i directora de les escoles bressol de Sant Andreu de Palomar, passant per la cooperativa, l’EBM El Palomar i l’EBM La Filadora. Ferma defensora de l’educació pública i de qualitat i impulsora de projectes que han revolucionat la manera d’entendre l’ensenyament entre els 0 i 3 anys.