Aragó Origins I: Reino de Sobrarbe

Senyor! Nos que som tant com vos,

pero xuntos més que vos,

tus fem principal entre iguals,

sempre i quan guardez els nuestros Fueros i Llibertats,

i si no, no!

JuramentO dels míticos Fueros de Sobrarbe

La historia del Reino de Sobrarbe e més que interesante, principalment perque hasta la fecha se atribuye pllena fantasía al relato. El primer en arragonarnos del Reino de Sobrarbe va ser Gualberto Fabricio de Vagad al 1499, que heva el primer cronista del Reino, nombrat per Ferran II el Católic.

A la seua Cronica de los Reyes de Aragón se diu que a l’an 724, agon avui està el Monasterio de San Chuan de la Peña, van crear un ejercito pa lluitar contra l’invasor islàmico, que ya heven ocupat Jaca (principal ciudad de la regió), pel que decidiren anar en ta l’Aínsa.

Pa fel’ho, van elegir a Garci Ximénez com a cap de l’ejercito cristiano. La ciutat va caure, se van instalar, i l’enemic mahometà va tornar dispués en més força, quedant l’ejercito cristiano en inferioridad numérica (en una relació de 1 a 4): la caída de la ciudad estava asegurada.

Va ser durant el asedio que va apareixer una creu rolla iluminada sobre una ensina, que se va interpretar com una senyal de Deu, vigorizan a les tropas, conseguint que marxi l’invasor.

Segons el juramento feit, Garci Ximénez fundaría astí una ermita dedicada a San Chuan Bautista, que més tarde seria el precioso Monasterio de San Chuan de la Peña.

D’ixa manera, se va fundar a l’Aínsa el coneixit com a Reino de Sobrarbe. A dia d’avuí, l’Aínsa e un llogaret maravellós en un encanto medieval descomunal. E tamé la capital de la comarca oscense de Sobrarbe, en honor al mítico Reino.

L’escudo d’armas de Sobrarbe queda comprendit pel feit explicat durant la batalla i enca que no sempre ha estat així, ara forma parte del primer quartel de l’escudo d’Aragó, siguent un importantisimo símbolo en molto significado pa la chen aragonesa.

Mus ha de quedar cllaro que ixo simbolo no apareix per primera vegada fins 1499, fundamentat pel cronista del Reino, Vagad. El sigüent cronista, Jerónimo Zurita, que heve molt adelantat a la seua época, molt estricte i cerciorant sempre la constatació dels feits per sobre de la leyenda i la fàbula, se va declarar ‘en contra’ de mantenir l’arbre de Sobrarbe a l’escudo d’Aragó.

Solant un simbolo

No obstante, per tal de contextualizarnos en el tiempo, estam en plleno siglo XVI, en el que el Reino d’Aragó heve un cultivo de sulsimiento contra la Corona (de Felip I d’Aragó, II de Castella, el rei prudente que li divan), que a la vegada era més sedentaria a Madrid en la seua cort, dixant de banda a les corts d’Aragó sense convocarles, i faltant el respeto als furs aragonesos (possant un virrei forastero, entre d’altres), i a més, part de la nobleza aragonesa, s’heva vist afectada per la guerra de Ribagorza, en la que el rei va provocar una sublebació per tal que el condado passi a ser dominio real. Tot azó (entre altres), va culminar al 1581 en la Rebelió d’Aragó, que se va desatar dispués del caso de Antonio Pérez. La represió va ser brutal, l’ejercito del Rei entrà a l’Aragó (contrafuero) i degollà al Justicia d’Aragó, Juan de Lanuza «el Chove», que heva una figura intocable, representant de la llei en el Reino. La mateixa sort van passar els demés caps de la rebelió.

Ixo pàrrafo anterior e necesario per compendre perque dispués d’ixos feits, los aragonesos se van agafar a l’arbre de Sobrarbe com la gran bandera dels seus ancestrals fueros en defensa de la superposició de la llei al rei.

Va ser pues, quan Jerónimo Blancas, cronista del Reino sucesor del rigorós Zurita, va promoure un altre vegada la figura de l’Arbre de Sobrarbe, fent una ampliació de la informació sobre els míticos Fueros de Sobrarbe com a base ancestral del dit pensament en pro del cumplimiento de la llei per sobre del rei.

Productes Relacionaz: