Qui són els que acompanyen a Colom al seu monument a Barcelona?

---

---

L’emblemàtic monument a Colom a Barcelona, fort icona de la ciutat, més enllà de les teories que situen l’origen barceloní al descobridor, (que s’haurà de tractar en altre article), te al peu del pilar, quatre il·lustres personatges menys coneguts, però no menys importants, com a continuació es mostrarà.

El monument fou construit al 1887 a voluntat de l’alcalde Francesc Rius i Taulet, amb motiu de la Exposició Universal de 1888. I en certa manera els personatges que s’exposen, semblen ser un homenatge a les figures de la Corona d’Aragó que participaren en gran projecte, donat que aparentment, la historiografia que ens a arribat als nostres dies fa l’efecte que la Corona d’Aragó hagués tingut alergia a qualsevol fet referent al descobriment d’Amèrica… I realment no va ser així.

Lluís de Santàngel

D’origen jueu i família aragonesa, Lluís de Santàngel fou un valencià tradicionalment sempre pròxim a la Corona, conseller de Joan II el sense fé, y posteriorment de Ferran II el Catòlic, arribant fins i tot a ser Escrivà de Ració de la Corona d’Aragó.

Probablement va ser la figura més important per que l’expedició arribés a executar-se, ni més ni menys va convencer als reis de que mantingueren novament una reunió amb el navegant després d’haver-lo refusat, doncs el nostre protagonista el va coneixer quan aquest sortia cap a França per oferir els seus servies i projecte. A més a més, Santàngel es va oferir a finançar l’expedició amb 1,4 milions de maravedís sense interessos, que era la part que corresponia a la Corona.

Ben lluny de la faula que diu que Isabel I de Castella va empenyorar les seves joies per finançar el viatge de Colom, va ser Lluís de Santàngel que va posar el 1,6 milions de maravedís sobre la taula. La resta del pressupost el va posar Colom amb 500.000 maravedís i el Port de Palos amb dues caravel·les proveïdes.

Es diu que la Corona va pagar a Santàngel amb terres de Castella per tal de mantenir al marge a la Corona d’Aragó en aquesta empresa (que en part no te gaire sentit, donat que qui col·labora en aquesta expedició son els reis a títol personal (Ferran e Isabel), i no els Regnes (Castella i Aragó)).

Santàngel és considerat apreciat per Colom donat a que a la tornada li escriguí una carta personal explicant les seves troballes.

Pel seu origen judeo-convers va ser víctima de diverses acusacions de la inquisició de les que per sort es va poder protegir per ordre reial de Ferran II, otorgan-le a més, un privilegi excepcional «estatuts de neteja de sang»

Fra Bernat Boyl

Nascut en el fronterer municipi de Saidí, aquest clergue fou el primer vicari apostòlic en oficialitzar una misa a les Indies, doncs sent ermità a Montserrat, per ordre reial partí amb Colom al seu segon viatge del setembre de 1493, nomenat primer superior a la missió evangelitzadora de les Indies Occidentals.

Tornà a la Corona d’Aragó al desembre de l’any següent donada la dificultat per comunicar-se amb els indígenes, i la seva biografia ens diu que Boyl estava per cometre actes de profit, doncs també ja havia estat enviat a França en anteriors ocasions en missions diplomàtiques. També el Papa Alexandre VI el nomenà nunci secret davant els Reis Catòlics; i fou comissari general de les galeres de l’almirall Bernat II de Vilamarí, qui rondava per Itàlia junt al Gran Capità. Va morir com abad comendatari del monestir de Sant Miquel de Cuixà, ubicat al Conflent, Catalunya Nord de l’actual França

Pere Bertran i de Margarit

Conegut com Capità Margarit o Pere Margarit, fou un cavaller de la Ordre de Sant Jaume, senyor del Castell de l’Empordà, militar i marí que partirà també al segon viatge de Colom amb Boyl

Havent participat ja al setge de Granada, fou cap a les Amèriques com a cap militar de l’expedició sent el capità. Colom el nomenà governador del Cibao i del fortí de Sant Tomàs de la Hispaniola.

(Possiblement) gelós del poder d’en Colom i el tracte que otorgà als hidalgos castellans, es tornà cap a les Espanyes al novembre del 94 amb una nau de Bartomeu Colom, fill del descobridor.

Se li atribueixen excessos en contra dels indígenes, però a la seva tornada va propagar desprestigi contra Colom i el seu mal govern prenent partit amb els ‘enemics d’en Colom’. Els quals s’anaven polaritzant per interessos, desencadenant-se en els interminables Plets Colombins. Margarit va tenir assignada una pensió i es retirà possiblement al seu castell de l’Empordà o a Zaragoza.

Jaume Ferrer de Blanes

Nascut a Vidreres a l’any 1445 fou un erudit que abarcà diversos camps, doncs va ser un reconegut navegant, comerciant (de pedres precioses), cosmògraf i cartògraf. Els seus inicis ja es donen a l’edat de 13 anys quan va marxar a Nàpols al servei de la Corona, tornant a Catalunya al 1480, que s’instal·laria a Blanes

El seu paper més rellevant per tenir espai en aquest monument del que parlem és que va ser una peça clau al Tractat de Tordesillas (1494) en el que es dividia el món entre el Regne de Portugal i els Reis Catòlics de Les Espanyes, pel que es va solicitar la execució d’un nou mapamundi que serviria durant les negociacions per establir el meridià de separació entre les Corones, i fou consultor recurrent dels Reis Catòlics en aquest assumpte.

Al poc temps d’arribar Colom del seu primer viatge, fou solicitat per l’arquebisbe per reunir-se amb els Reis Catòlics:

Jayme Ferrer especial amigo nuestro : nos queríamos fablar con vos algunas cosas que cumplen: por ende rogamos vos que vista esta letra nuestra partáis y vengais aquí á Barcelona, y traed con vos el Mapa Mundi y otros instrumentos tocantes á Cosmografía.

Barcelona, 26 de Agost 1493. El Cardenal

Productes Relacionats: