Pere Falqués i Urpí. El robatori dels fanals «de Gaudí»

No son pocs els artistes coetanis que han caigut a l’ombra davant la potent voregin del prestigi de l’arquitecte Antoni Gaudí, i aquests fanals del Passeig de Gràcia de Barcelona son la major representació d’aquest fet, doncs son ni més ni menys que de Josep Falqués i Urpí, arquitecte municipal de la ciutat, projectats al 1906

Son 32 banc-fanals amb el classic «trencadís» del modernisme català al banc, i el fanal de ferro forjat amb el característic «coup de fouet». Segueixen sent emblemàtiques a dia d’avui, ornamentant la que desde 2014 és la via comercial d’Espanya per la que passegen més vianants.

Les portes dels banc-fanals, amb estufa?

Tenim clar que es necessita imaginació pel disseny dels banc-fanals de Passeig de Gràcia, però hi ha que va encara més enllà i abusa de imaginació atribuint el que no és. A dia d’avui hi ha qui diu que les portetes metàl·liques sota els bancs va ser per escalfar el seient amb una estufeta de carbó com si es tractés d’un forn… Però aquesta llegenda sentim garantir que es falsa. Aquestes portes no són més que per realitzar el manteniment elèctric dels fanals.

No obstant, un acudit de la época a la revista del Cu-Cut! si va fer referència a la similitud de les portes dels bancs amb les de un forn, on feia ironía dient que els ciutadans de Barcelona podien fornejar el que necessitin amb els nous banc-fanals.

Més Pere Falqués… En territori Gaudí!

Per últim, irònicament en relació a la confusió de la autoria dels banc-fanals, és que els també característics fanals de la Avinguda Gaudí son, una vegada més, obra de Falqués, que com podeu veure, no tenen res a envejar de les seves germanes del Passeig de Gràcia. Aquests fanals tenen també història propia, doncs les 6 unitats foren dissenyades per la confluencia del Passeig de Gràcia amb la Diagonal, coneguda com «la plaça del Cinc d’Oros» en aquell moment de 1906 degut a les cinc voreres que vorejaven la intersecció. Per cert, per aquest projecte Falqués va tornar a colaborar amb artistes i artesans a la façana de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch, a la Mansana de la Discòrdia.

I tot i la seva bellesa, malauradament van ser retirades al 1957 per millorar el flux de vehicles, deixant-les ‘ocultes’ al magatzem municipal del carrer Wellington, fins al 1985, que varen ser redescobertes i es recolocaren a la ubicació actual, fent de enllaç entre la Sagrada Familia i l’Hospital de Sant Pau per no perdre ni un àpex de modernisme en tot el trajecte que creua la cuadricula de Cerdà.

Botiga Barcelona històrica: